«L?escriptura sorgida del present i l?actualitat que practica Monzó comença a ser un testimoni insubstituïble dels nostres temps: un testimoni convenientment filtrat, mediatitzat i decantat per una intel·ligència ràpida i implacable com la seva.» Manel Ollé, El Temps
«Des de les primeres línies se sap que el que s?està llegint és literatura, que la seducció lacònica dels seus textos prové d?un escriptor de veritat, que el seu origen periodístic, en aquest cas, no és incompatible amb el que és, en rigor, la literatura. És a dir, una rigorosa xarxa verbal. Monzó podria estar del tot d?acord amb allò que comentava J.V. Foix, que un article s?ha d?escriure com si fos un poema, que s?ha de redactar ?pensant en els nostres successors d?aquí a dos segles?. Si a més a més resulta que el seu autor és un d?aquells escriptors que no ha substituït la percepció directa de la realitat per la rutina i l?hàbit, llavors només es pot afirmar que el lector està de festa.» Ponç Puigdevall, Presència
«Literatura de màxima qualitat.»
Julià Guillamon, La Vanguardia