Sortir de Mare

Argumento de Sortir de Mare

¿No poder dormir vuit hores seguides durant anys?
¿Anar de crani tot el dia amunt i avall?
¿Patir quan els puja la febre a més de 39?
¿Haver d'aguantar els pares dels seus amiguets?
¿Conviure amb mocs, pipís i caques?
¿Morir-vos de mal d'esquena de tant agafar-los a coll?

Tant se val, al primer somriure que ens fan ens fonem d'emoció com uns bledes.

Ells neixen sabent ser fills i nosaltres hem de fer veure que sabem ser pares. Lluny de ser un manual d'instruccions, Sortir de mare és un llibre basat en els articles publicats a l'AVUI que us ajudarà a sentir-vos acompanyats en els maldecaps i les alegries de la procreació.

PRESENTACIÓ SENSE EL PERMÍS DEL SENYOR MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA

“En un indret de la serralada litoral, el nom del qual no vull recordar, vivia i encara viu una mare de les de maxi cosi al cotxe, cobertura impermeable, cotxet heretat i muntanyes de bolquers. Un puré de més plàtan que taronja, potitos la majoria de nits, iogurt a corre-cuita els dissabtes, cereals sense gluten els divendres i algun flam de premi els diumenges consumeixen les tres parts de la llista de la compra. La resta es completa amb tovalloletes per al cul, xumets esterilitzats i llet preparada.

Té a casa seva una nena que exigeix de tot, una àvia que ve quan pot a ajudar i un oncle solter que no sap mai com trobar el mecanisme per obrir el cotxet, desmuntar i muntar la trona, i vestir la criatura amb la roba adient.

Frega l'edat de la nostra mare la trentena: és de complexió ferma, pitrera abundant (i efímera), matinera a la força i amiga de descansar. S'ha de saber que aquesta esmentada mare, les estones en què està ociosa (que són una minoria l'any) s'entreté a llegir els fulletons de Dodot, els prospectes de Prenatal i la revista Ser Padres amb tanta afecció i gust, que ha oblidat gairebé del tot el plaer del descans.

(...)

Estimats procreadors o susceptibles de ser-ho, aquesta mena de Quixot de la maternitat sóc jo i, posats a sentir-me acompanyada, el cinquanta per cent de la població restant, és a dir, les dones sense minyona i, posem-hi algun home actiu, haberlos haylos. Som els qui estem als antípodes d'aquella idea idíl·lica de la mare comprensiva que acollia sempre els seus pollets entre els braços, que en tot moment hi era per servir els cadellets, que mai no fallava a l'hora d'alimentar-los, vestir-los, educar-los, consolar-los, escoltar-los i, per què no?, manipular-los sempre per al seu bé. Nosaltres som aquelles —en aquest cas empraré el genèric femení perquè haberlos haylos però no tantos— que ens hem cregut que ho podíem fer tot a la vida: ser bones professionals i excel·lents mares, santa innocència!”

Ada Castells0