Argumento de Sinó
Així que no voldria deixar-me empresonar per cap signe, sinó esdevenir trajecte, inversió subtil de talls i violències, l amor que ens posa en dansa i ens manté extraviats. I anar temptant-me, clínic, en els udols que escric, a fi d alliberar-me de cadena i brutícia i descobrir la trama de fils que entreteixeixen les meues impotències per, tot seguit, desfer-la, arrancar-la implacable, destruir, destruir tanta complicitat, aquells silencis densos que he circumdat tan bé, els ermots improbables que em va caldre intentar amb tremp fracassadíssim Desfaig, i en faig pregària, de l acte de desfer per tot seguit refer, i no en trobe el final. I en cada encarnament prefigure una mort. UBÉNLUZÓN(València, 1982). És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Va irrompre en el panorama literari amb Cames ajudeu-me(2005), obra guanyadora del IV Certamen César Simón de Poesia. Posteriorment va publicar Baladaspirina(2008), llibre guardonat amb el XLVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia. Amb el seu tercer recull, Ai(2012), va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2011 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2013 en la modalitat de poesia. Ha estat inclòs en un parell d antologies: Pedra foguera: Antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008) i Tibar l arc: Una mirada a la poesia valenciana actual(2012). El seu quart llibre, Sinó, és una col lecció de cinquanta poemes escrits entre abril de 2011 i juny de 2013.0