Argumento de Rondalles Valencianes
Això era una història que, quan la contaven bé, emocionava el públic, el feia riure o tremolar de por, lobligava a prendre partit i el mantenia amb lai al cor. Algú que lescoltava, laprenia i, després, la contava a la seua manera: a la vora del foc o a lombra duna figuera, al voltant duna taula ben parada o en el rogle de pelar la dacsa, amb uns altres personatges i en uns altres paisatges, per a un altre públic i en un altra llengua... Així, fluint de boca en boca com un riu que no és mai el mateix, la història va arribar a terres valencianes i, uns quants segles després, les mans dEnric Solbes i les paraules de Josep Franco la convertiren en rondalla.0