Temps era temps, quan de la qüestió del vi només sen feia detentor un únic Estat, amb el negoci relacionat amb la viticultura, els consumidors darreu romanien muts i a la gàbia davant els escàndols tan sovintejats pels protagonistes de semblant comerç. Pràctiques fal·laces i enriquidores de cara a la professió i no tant per als clients (usuaris).
Tanmateix, a hores dara les normes de la viticultura dantany ja no corresponen a aquella antiga dimensió i els ciutadans tenen tot el dret a saber per què alguns individus desperit mercantil encara es dediquen a fer empassar gripaus a la bona gent en lloc de vi. Així, els clients que abans callaven tenen avui veu i vot, en el cas que els negociants de vi els escamotegin els euros de les seves butxaques com uns estafadors i amb les seves potingues que, si més no, atempten contra el seu estat de salut.
Això és el que sha proposat explicar aquest autor, duna manera potser no gaire convencional. Tot el que calia dir per posar en dubte la vocació jacobina del gran Estat.