Al bell cor de Roma, en l'immens parc de Vil·la Ada, l'especulador immobiliari Salvatore Chiatti organitza una festa fastuosa que vol ser l'esdeveniment social més gran de la història d'Itàlia i que inclou tres caceres: de la guineu a cavall, del lleó amb batedors i del tigre amb elefants. Hi ha convidat tots els vips de la societat romana: actors, polítics, futbolistes, models, cantants... També hi assisteixen el famós escriptor Fabrizio Ciba, en plena crisi creativa, i furtivament les Bèsties d'Abbadon, una secta satànica al caire de l'extinció.
En aquesta festa extravagant gairebé res no passarà com estava previst i els convidats hauran de viure peripècies inimaginables, fins al sorprenent i apocalíptic final.
Niccolò Ammaniti ha creat una extraordinària comèdia humana, d'una gran capacitat corrosiva, que il·lumina tots els vicis i les escasses virtuts de la nostra època. La Itàlia contemporània és retratada com un circ de personatges superficials, grotescos, preocupats només per la seva imatge i per la fama. El somriure no ens abandona al llarg de tot el llibre, amb moments d'una hilaritat absoluta.
«Em trec el barret davant l'estil concís i clar, i davant el seu humor. Si encara no l'ha llegit, faci-ho.» (booksblog.it)
Els lectors han dit:
«Itàlia és així.»
«Al cap d'un any, pensant en certes pàgines encara ric.»
«He rigut fins a plorar. Després, pensant-hi, m'he posat seriosa. Ammaniti, que gran que ets!»
«Aquesta novel·la és una bomba de rellotgeria: històries que s'encreuen, misteris, personatges insòlits. Per llegir d'una tirada.»
«És divertida, fa pensar, sorprèn, fa imaginar...»
«L'estil d'Ammaniti no el té ningú més.»
Traducció de Joan Casas.
Niccolò Ammaniti
Nascut a Roma l'any 1966, ha publicat diverses novel·les amb gran èxit, com Fang (1996), Jo no tinc por (2003) o Com Déu mana (2008), algunes adaptades al cinema. Ha guanyat els prestigiosos premis Viareggio i Strega. Viu amb Marcello, una gran i voraç salamandra mexicana. Els seus llibres s'han publicat en més de quaranta països.
Ressenya a El Punt Avui
Article a La Vanguardia