Álvaro de Campos, l?enginyer poeta, deixeble d?Alberto Caeiro, és la part més audaç de Fernando Pessoa?«he posat en ell tota l?emoció que no dono ni a mi mateix ni a la vida»?i és també el més modern dels seus heterònims. En els seus poemes hi plana un esperit nietzscheà, i el ressò futurista de les seves composicions entronca amb el sensacionisme poètic?l?única realitat és la de la sensació?. La seva és la civilització de la màquina i del brogit de la ciutat moderna, i l?entusiasme descriptiu amb què l?encara és el d?una personalitat provocadora i crítica per on passen, en forma de versos arrauxats, tots els fils que nuen la nostra modernitat literària.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).