Argumento de Per Una Mutació Interior
L?Adam que som tots, nascut d?Ain ?del no Res?, és creat
«Imatge de Déu» i sembrat de Déu! La imatge és dinàmica
i convidada a créixer fins a la Semblança (la deïficació); per
realitzar aquesta dinàmica, Adam és, a més a més, «creat
mascle i femella»; «mascle», Zakhar en hebreu, és també
el verb «recordar», Zakhor, i «femella», Nequevà, és un
«forat», però també el verb «anomenar». És «mascle» per
damunt de la situació d?exili, l?Adam que se?n recorda del
seu pol «femella», el seu altre «costat» que no és pas una
costella de la qual hauria sorgit la dona, sinó el costat femení
interior, desconegut encara, de tot ésser humà, un
«forat» sense fons, un abisme obert a tots els possibles,
una transcendència infinitament rica d?energies potencials
que el Gènesi anomena el «no acomplert», el nucli del qual
és la Imatge, Sement divina fundadora que fonamenta la
veritable identitat de cadascú, el seu Nom secret.
Tot ésser humà, en la seva ontologia, en el seu estat per damunt
de l?exili, és definit per la qualitat que té de ser conscient
i capaç de «recordar» l?immens potencial d?energies
que conté en la seva part encara desconeguda, transcendent,
un cosmos d?una riquesa inaudita, i del sol d?aquest
cosmos, Déu en ell que «l?interpel·la».
Annick de Souzenelle0