Però una vegada s'ha comprat gairebé tot el cel comença el camí invers, és a dir, les vendes dels trossos de cel per falta de feina i, en conseqüència, la incapacitat per pagar les hipoteques. Per tant, hi ha més oferta i menys demanda, amb la qual cosa els preus dels trossos de cel comencen a baixar. També es deixen de concedir préstecs, doncs ja fa molt temps que els bancs estan també endeutats i ara hi ha por, per l'atur i la baixada de la demanda, a no cobrar els deutes. Els immigrants tornen al seu lloc d'origen i apareix la xenofòbia. Finalment, el banc cau en fallida (però és rescatat per l'Ajuntament), que, en canvi, retalla dràsticament en sanitat i en educació, doncs no té diners i està greument endeutat. Ara endeutar-se és caríssim, es paguen uns interessos altíssims (prima de risc) i, a més, se sacrifica l'autonomia de la gestió de la riquesa (rescat). Finalment, l'Ajuntament també cau en fallida i és rescatat.