Fa anys, Bertrand Russell va escriure un llibre amb un títol exactament contrari al meu: Per què no sóc cristià. És una obra lúcida i irònica amb la qual estic fonamentalment d'acord. El que passa és que, quan parlem de cristianisme, ell i jo parlem de coses diferents. Així comença aquesta nova investigació de José Antonio Marina, que es dedica a explorar l'experiència cristiana; a partir d'un enigmàtic jueu que va viure ara fa més de vint segles, Jesús de Natzaret, recorre l'evolució d'aquesta tradició cultural tan nostra i conclou que cal dir-li un adéu respectuós però definitiu.
Aquest llibre és també una teoria sobre la veritat: patim una epidèmia de credulitat i integrisme i les religions s'han convertit en un problema. Marina distingeix el domini de les veritats universals la ciència i l'ètica- del domini de les veritats privades entre les quals hi ha la religió. No es tracta d'una negació de la legitimitat o la veracitat del cristianisme, però quan s'enfronta a veritats universals cal que els deixi pas. Marina també ens parla de les veritats privades del seu món i respon a la pregunta: ¿Per què sóc cristià?