Aquesta és la història d?Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d?un grapat de dictadors africans.Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d?excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d?Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l?Aigua i Miracle Únic. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries.Van penjar els seus retrats en escoles, esglésies, tavernes i bordells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs.Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat.Eren pallassos, però també monstres. I en el monstre l?extravagància és inseparable de l?espant. Els seus súbdits van conèixer tot l?espectre dels horrors. Si no fos perquè han estat contemporanis nostres, tindríem la temptació de negar-ne l?existència. Però eren reals. Per això hem preferit cedir-los la paraula. Que siguin ells mateixos els qui es retratin tal com eren o tal com són.