Argumento de Només Allò que Crema
Amb la recreació del relat 32è de LHeptaméron, de Margarida de Navarra, Christiane Singer ens mostra una passió amorosa que ens depassa, que no sabem fins a on ens fascina i fins a on és objecte del nostre més ferm rebuig. De fet, lautora no ens confronta a una, sinó a la passió amorosa, aquest anterior privilegi duns quants mortals, de conèixer el més vertiginós dels abismes en el qual lhome tingui la possibilitat de caure. Un abisme de flames i sofrences intenses. I en aquest vertiginós abisme, lhome i la dona, joguines dun malson terrible, mostraran lun, la seva força, la seva superioritat, la sofrença dun honor malmès; laltra, la seva submissió, lacceptació duna culpabilitat imposada per laltre, i una capacitat de perdó i dadmiració que no sabríem qualificar. Però, des del punt de vista literari, tot això seria ben poca cosa sense la musicalitat que embolcalla tot el text, sense la seva prosa solemne plena dimatges poètiques belles i difícils alhora, sense aquesta llengua acurada que és, al cap i a la fi, lescriny indispensable per a una joia com aquesta.1