Argumento de No Et Facis Posar Cendra : Pensament I Religió en Joan Maragall
A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical:
«No et facis posar cendra [.] que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la
negació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida,
el plaer, els sentits.
Joan Maragall (1860-1911) no treballa amb les eines d’un teòleg, sinó amb les d’un poeta, un articulista
i un pensador —de vegades, amb les d’un místic. Lluny de qualsevol preocupació confessional,
subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca d’uns moments d’eternitat
que trenquin l’escissió entre la vida i la mort. L’eternitat no és, en Maragall, el que ve després, sinó el que
estem cridats a viure aquí i ara.
Aquest llibre constitueix una biografi a intel·lectual que ens permet acompanyar la gestació i el desplegament
d’unes idees cada vegada més sòlides i personals, fi ns a arribar a «l’últim Maragall». L’escriptor
ens deixa, aleshores, un missatge corprenedor, sens dubte molt més afí a la nostra sensibilitat que a la dels
seus coetanis. I és que aquest és el destí dels clàssics: continuar comunicant, generació rere generació,
amb la mateixa força —o més— que el primer dia.0
Los Vengatas
El Arte de la Guerra
¡trágate Ese Sapo! 21 Estrategias para Triunfar Combatiendo la Procrastinación
North Wind