?La meva poesia són records?, deia Joan Vinyoli. Això, que sembla poc, és molt. És dir molt, perquè el discurs contingut a Morir com un riu es fonamenta en la funció poètica del llenguatge -present en tot discurs humà, fins i tot en el més racional o més científic- i també a expressar la visió que l?autor té del món i la seva pròpia veritat. Per al subjecte es tracta, per tant, d?un treball de recerca de la seva identitat i singularitat. El camí per arribar-hi parteix del fenomen que en psiquiatria s?anomena de ?transmissió transgeneracional?, és a dir, l?operació consistent en un treball de reconstrucció, per part del subjecte, de la càrrega identitària transmesa explícitament i implícita per les generacions precedents. L?experiència de sentir-se perdut i vulnerable és un trajecte necessari per a la reorganització de les emocions a través de la reexplicació, en clau poètica, dels fets que han provocat la crisi.
Un llibre d'una potència lírica excepcional, un dels grans llibres de l'any.
Medaka Box 02
Pepe 01
Zatoichi
Truebo Color: Nuevas Aventuras 07