El final del XIX i la primera meitat del XX són, a tot el món occidental i més enllà, temps dexperiències terribles amb crims enormes però també de grans esperances, encara hereus de loptimisme visceral vuitcentista. Làmbit català participava de ple en el moviment general i alhora es definia a través dunes accions i del desplegament dun sistema mitològic i simbòlic que havia rebut preparat de letapa anterior, declosió i amb més poesia que actuació política. Eren uns símbols i uns mites que lidentificaven internament i de cara a lexterior, que mostraven els contorns i lesperit duna nació i que convenia afinar, triar i utilitzar. Per al catalanisme, havia arribat el moment de la concreció: polítics i ideòlegs, intellectuals i artistes, van construir un sistema complet i contradictori, manifestació de la riquesa interna dun país. En aquesta etapa que va de la darrera dècada del segle XIX, amb limpacte del Modernisme, fins a la derrota de 1939 la literatura, que, al capdavant de les arts, ja havia desenvolupat el discurs en letapa anterior, va jugar un paper decisiu en aquesta depuració del material heretat i en la reelaboració dels nous continguts. Mitologia, simbologia i literatura (1890-1939) estudia aspectes ben diversos daquest sistema i aporta noves perspectives sobre els mites i símbols catalans gestats en les creacions literàries en aquest encontre de dos segles i fins a les darreres conseqüències de la guerra civil.