Marques de foc és una joia literària, un rar present que ens fa un dels nostres millors poetes, un viatge per la història de la poesia universal a través dels poemes que lhan marcat, amb marques de foc, a lànima i a la poesia. Aquest llibres està teixit amb molts fils diversos. És una mescla dautobiografia, antologia, memòries i assaig i, encara, de mostres de traducció. Marques de foc recull els poemes més importants que es remunten en la vida de Narcís Comadira. Són marques que es remunten a les cançons de la infantesa, als poemes descoberts als anys escolars, en les hores del Seminari de Girona i de Montserrat, als anys universitaris, als anys de Londres, en les hores de lectura solitària a la Devesa de la seva ciutat natal... Marques que han continuat produint-se, aquests últims anys, amb alguns poemes descoberts en la pau de Portocolom o de Sant feliu de Guíxols. El lector hi trobarà Dante i Montale, Baudelaire i Péguy, Carner i Ferrater, March, i Verdaguer, Foix i Segarra, Rilke, Hölderlin i Benn, San Juan de la Cruz, Machado, i Cernuda, Keats, Hopkins i Auden, Milosz i Herbert, etc. Hi trobarà poemes que han estat marques de foc per a lautor daquest llibre i que encara cremen enmig de la seva prosa precisa i estricta.
Narcís Comadira (Girona, 1942) és escriptor i pintor. Ha reunit la seva obra poètica a Formes de l'ombra (2002) i posteriorment ha publicat Llast (2007), el seud arrer llibre de poesia. També ha escrit teatre -La vida perdurable (1992), L'hora dels adéus (1994) i El dia dels morts (1997)- i prosa, com ara Girona, matèria i memòria (1989), Fórmules magistrals (1997), Sense escut (1998) o Forma i prejudici (2006). De la seva dedicació a la traducció, destava la dels Cants de Giacomo Leopardi (2004). Escriu setmanalment al Quadern del diari El País des de fa anys i ha publicat, en aquesta mateixa col·lecció, L'ànima dels poetes (2002), Camins d'Itàlia (2005), que recullen alguns dels textos d'aquesta col·laboració i Dies de França (2008)