"Lamor, entès com una passió, com un foc que crema, sassocia sovint amb ladolescència, amb la joventut, amb un temps on tot és neguit i rauxa, on no hi ha espai per aturar-se a meditar i qualsevol cosa és una urgència, un deliri puntual, un menjar-se lunivers, una necessitat dengolir el món sense espera i sense matisos de cap classe.
Però lamor, la passió i els neguits de lànima i del cor no són només patrimoni exclusiu de les desfermades hormones adolescents i el cert és que a qualsevol edat es pot arribar a sentir la punxada del desig, la bafarada invasora dels sentiments que et trasbalsen, que temocionen i que et fan sentir viu. De fet, i encara que pugui semblar tot el contrari, la que els amants de la correcció del llenguatge han batejat com a tercera edat és una època ben propícia i força favorable per lliurar-se sense gaires escarafalls a labraçada oberta de lamor i de les passions del cor i també, per què no, de la carn." Jordi Cervera