Argumento de Lluny del Tren
«Lluny del tren és, com la pròpia vida, una història feta de passions i indiferències, d'amistat i traïdoria, d'il·lusions i renúncies. Per mitjà de la veu de la Cecília, que ens serveix la pròpia història en clau biogràfica, el lector va entrant en el seu món, el real i l'imaginari: format per unes veus externes que no són altra cosa que els propis anhels, frustracions i deliris i que prenen la forma d'àngels. Ella i la petita colla d'amics que l'envolten -on hi caben des d'un poeta, un pintor, una miss, una tiradora de cartes, etc. fins al gat Clift- confegeixen un paisatge bigarrat en el qual Antònia Vicens aconsegueix de crear amb saviesa tot un univers d'actituds i manifestacions humanes ben diverses, amb clars referents al món de la creació artística com ho és la literatura, la pintura i el cinema i que traspassen el temps i l'àmbit on l'autora els situa. Tot servit amb una pinzellada d'aquella ironía intel·ligent que caracteritza l'obra d'Antònia Vicens, una autora que des de la publicació de 39° a l'ombra (Premi Sant Jordi, 1967) fins a Febre alta (1998) i ara amb Lluny del tren ha anat bastint una obra sòlida i coherent, que la converteix en una de les autores més importants de l'anomenada Generació dels 70. Un dels aspectes més destacables del conjunt de l'obra d'Antònia Vicens, i que podem assaborir també a Lluny del tren, és el llenguatge ric, enormement expressiu, amb lleus tocs poètics i a la vegada totalment essencial, depurat, que sens dubte ajuda a fer més atractiva l'obra. En un món prepotent que tendeix a anul·lar l'individu i que obliga a la felicitat, l'èxit i la bellesa, els personatges de Lluny del tren, amb aquella força amb què l'autora els sap dotar, ens ofereixen una visió ben humana de tots aquells que, el tren, només el veuen passar.» Carme Arenas0
Berserk 15
Oscuro
Sakura Wars 06
Maldito Viernes