En Jan Plata viu amb la seva mare, en un petit pujol, a prop de la platja. La immensitat del mar i les estrelles són els seus companys de joc i el seu món de somnis. A mesura que es fa gran, però, el va envaint una mena de melancolia, un enyor del pare. La seva mare només li sap donar llargues, quan pregunta per ell, sobretot ara, que s'acosta la festa dels pares a l'escola. I en Jan està tip de no tenir ningú que el representi. Sempre ha estat fora i no sap on, ni què fa. N'està tip. Tan tip que al final, enfadat, toca la campana daurada que té prohibit de tocar. I el so de la campana s'allunya mar enllà. I comença l'aventura inesperada. I tot es trastoca.