Em dic... Em dic... Em dic... La veritat és que no sé com em dic, perquè des que tinc ús de memòria sempre m'han dit i em diuen Ventafocs.
Ventafocs!
Posa una mica més de pebre al guisat!
Ventafocs, neteja el passadís! Ja ho has fet?
Doncs torna-hi fins que brilli!...
Ventafocs, repassa'm la vora,
pentina'm la cabellera,
escalfa aigua per al bany,
ventila les habitacions,
encén els canelobres,
serveix-me una mica de vi,
torna a repassar la casa
Vols avivar les brases?!
Ventafocs! Ventafocs! Ventafoooocs!
El matí que vaig fer dinou anys em vaig calçar les meves sabates de cristall i me'n vaig anar de casa amb les poques coses que eren meves i amb tots els somnis i secrets que la meva madrastra no havia pogut descobrir.
Quins secrets? N'hi ha tants! Detalls íntims de tots els personatges del meu conte, descobriments al·lucinants, anècdotes divertides, moments històrics...
Hi havia una vegada...