Vaig veure com li canviava el cos. Es va ajupir damunt la barana del teulat, amb les mans aferradas al caire. Tota aquella estranya cordialitat va desaparèixer, i va sortir el caçador. Allò ho reconeixia, i em feia sentir cómoda perquè ho entenia. Vaig desconectar el cervell. Era l?hora de caçar. Vaig respirar fondo, empassant-me l?olor de la sang que bategava en els humans que hi havia a baix. No eren els humans que hi havia a baix. No eren els únics humans de la zona, però eren els que teníem més a mà. Qui caçar era una decisió que havies de prendre abans de flairar l?olor de la presa.
Cosecha Roja
Piensa y Hazte Rico
Fish Food
¡esto Es Hollywood!: el Montaje del Dibujante