La Reina Descalça

Argumento de La Reina Descalça

A l'Espanya del segle XVIII, una commovedora història d'amistat, de passió i de venjança uneix dues veus de dona en un cant colpidor per la llibertat.
Ildefonso Falcones ens proposa un viatge a una època apassionant, tenyida de prejudicis i intolerància. Des de Sevilla fins a Madrid, des del tumultuós bullici de la gitaneria de Triana fins als teatres senyorials de la capital, els lectors s'endinsaran en un fresc històric emocionant en el qual conflueixen contrabandistes i comediants, nobles i brivalls. Una història protagonitzada per una gitana jove i una esclava negra que veuran com el seu amor pel cant i la dansa, i la seva lluita per la llibertat, uneixen els seus destins.

«Canta fins que tinguis gust de sang a la boca...»
El gener de 1748, una dona negra deambula pels car-rers de Sevilla. Ha deixat enrere un passat d'esclava a la llunyana Cuba, el fill que mai no tornarà a veure i un llarg viatge en vaixell cap a les costes espanyoles. La Caridad ja no té un amo que li doni ordres, però tampoc no té un lloc on aixoplugar-se quan, fent camí, es topa amb la Milagros Carmona, una gitana jove de Triana que té la sang de la rebel·lia i l'art dels de la seva raça a les venes.
Les dues dones es tornen inseparables i, entre sarabandes i fandangos, la gitana confessa a la seva nova amiga el seu amor per en Pedro García, l'home ben plantat i arrogant de qui la separen antics greuges entre les dues famílies. La Caridad, per la seva banda, s'esforça a silenciar el sentiment que neix en el seu cor envers en Melchor Vega, l'avi de la Milagros, un home desafiador, bergant i seductor, però també ferm defensor de l'honor i la lleialtat envers els seus.
Quan un mandat reial condemna a la proscripció tots els gitanos del regne, la vida de la Milagros i la de la Caridad prenen un gir tràgic. Tot i que els seus camins se separen, el destí els tornarà a unir a un Madrid on conflueixen contrabandistes i còmics, nobles i villans; un Madrid que es rendeix a la passió que emana de les veus d'aquella raça de prínceps descalços.

Ildefonso Falcones ens proposa un viatge a una època apassionant, tenyida de prejudicis i intolerància. Des de Sevilla fins a Madrid, des del tumultuós bullici de la gitaneria fins als teatres senyorials de la capital, els lectors penetraran en un fresc històric poblat de personatges que viuen, estimen, pateixen i es barallen per allò que creuen just. Reflex fidel d'uns homes i d'unes dones que no van acotar el cap i que van alçar la veu per enfrontar-se a l'ordre establert.

Ildefonso Falcones de Sierra, casat i pare de quatre fills, és advocat i exerceix a Barcelona. L'església del mar, la seva primera novel·la, es va convertir en un èxit editorial mundial sense precedents i fou publicada a més de 40 països. Ha estat també mereixedora de diversos premis, entre els quals destaquen l'Euskadi de Plata 2006 a la millor novel·la en llengua castellana, el premi Qué Leer al millor llibre espanyol de l'any 2006, el premi Fundación José Manuel Lara a la novel·la més venuda el 2006, el prestigiós guardó italià Giovanni Boccaccio 2007 al millor autor estranger i el premi Fulbert de Chartres 2009. La segona novel·la, La mà de Fàtima, ha rebut el premi Roma 2010.

Amb més de set milions d'exemplars venuts a tot el món, Ildefonso Falcones s'ha consagrat com un dels autors espanyols més llegits.1