La difusió dels imaginaris nacionals i regionals ha estat, històricament, un dels elements més destacats dun dels espectacles de masses més populars al País Valencià, el cinema, un tema, però, poc estudiat. Aquest llibre, de fet, és la primera aproximació als imaginaris fílmics valencians i al paper del cinema en la construcció de la identitat dels valencians, des de les primeres projeccions a la fi del segle XIX fins a la dictadura franquista. La regió en la pantalla analitza les pellícules i el material fílmic conservat, però també aborda levolució històrica del cinema, les seues relacions amb altres formes culturals i doci, les dificultats de la indústria del cine al País Valencià i la construcció duna cultura cinematogràfica entre el públic valencià. Shi presta especial interès a la presència del valencià o els símbols regionals en el cinema i la seua significació a la primera meitat del segle XX, en una narració històrica protagonitzada per noms tan diversos com ara Maximilià Thous, Concha Piquer, Vicent Blasco Ibáñez, Cifesa o El faba de Ramonet. El cinema valencià va patir una paradoxa: tot i que disposava de nombrosos materials per a construir-se (com ara elements literaris o pictòrics) i un públic molt receptiu, mai no es va consolidar una tradició veritablement sòlida.
Marta García Carrión centra la seua investigació en el món del cinema des de la perspectiva de les identitats nacionals i regionals, així com també de la relació entre el llenguatge fílmic i el nacionalisme.