Un observador, encuriosit i desvagat, descriu Pequín a través dallò que veu des de la finestra o mentre passeja per una ciutat que li és del tot desconeguda i sorprenent; després, a les hores més impensades, anota els somnis reals que el desvetllen o treballa per homenatjar la poesia clàssica del país amb un grapat de traduccions indirectes. Distant, minuciós, astorat. Francesc Parcerisas ens descobreix la precarietat de la consciència europea, lencís del badoc anònim i el goig de no saber gaire res. Amb una prosa elegant, plena dincisos i records, de tocs dhumor i escepticisme, aquest dietari duna estada a Pequín revalora amb entusiasme lexercici de lescriptura com a memòria i comprensió del món.