En aquest nou assaig Jad Hatem es proposa de fer veure com la poesia de dos grans autors catalans, Carles Duarte i Joan Vinyoli, malda per atansar el lector a lésser tothora problemàtic. Els dos poetes entenen la paraula com la realització dun projecte vital: fer-se a si mateix, entenent el món. A fi daconseguir-ho, tots dos consideren que cada gest, per insignificant que sembli, ha de tenir «la intensitat de lúltim mot» que ens atansa al «cor del silenci»: una guspira de llum que ens apropa la mort.