A escala menor, Mann reprèn a La Llei el discurs bíblic exposat a la seva vastíssima tetralogia Josep i els seus germans. Moisès, el protagonista absolut, mediador entre el cel i la terra, entre divinitat i humanitat, serigirà en el forjador o més pròpiament, escultor duna nova cultura la jueva en una clara, inequívoca al·lusió a la figura de lartista, que en aquest cas transmutarà laspecte creatiu de lobra convencional en una tasca de dimensions immesurables i inabastables.
Lobra, publicada el 1943 en el rerefons dun marc històric complex, convuls i tràgic, és, en paraules manllevades al traductor daquest text, «capaç de suscitar com tot bon clàssic (...) interpretacions sense terme, essent llegida com és per generacions mogudes dun fervor previ i amb misteriosa lleialtat, talment tot fos a les seves pàgines deliberat, fatal, profund com el cosmos».