Argumento de La Filla del Capità Groc
Premi Ramon Llull 2016
Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena dulls grisos i cabells dor recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, nha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes despardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir lescalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veurel lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort. Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc. «Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! Mha dit que thavia vist al riu i jo no lhe cregut... Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc sesvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes damor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc laixeca a laltura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa».0