Any 1992. En la Barcelona preolímpica, lEugènia, una dona gran, voltada
dabsències i immersa en la solitud, recorda el seu passat. Viu sense voler
mirar. Existeix sense mirada. És la dona sense ulls.
En aquest altre univers fora del món no hi havia cases ni escales ni arbres
ni cementiris: només la creació que neix dun mateix. I vaig pintar aquest
univers perquè mhi vaig oferir sense por. Ho vaig donar tot, i només veia els
àngels que encenien les estrelles amb la llum del sol i les mares amb els fills a
la falda i uns altres àngels que eren les ànimes dels qui shavien mort.