Lestiu del 1909, a Horta de Sant Joan, un terratrèmol voluptuós va sacsejar els pilars del poble. Una febrada emocional provocada per les embriagadores formes duna jove francesa, Fernande Olivier, musa i acompanyant dun Picasso a la recerca dinspiració. Un metge i un farmacèutic convertits en alquimistes de leros; agutzils, pagesos i capellans que perden el seny; dones engelosides, anarquistes fugitius, dosis de bromur i veritables batalles campals són els protagonistes dun estiu ple damor, humor i passió.
«Lendemà de larribada de la parella de forasters, a Horta ja no es parlava daltra cosa. Això, però, tampoc no és que sigui res de laltre dijous. A Horta no resulta gens fàcil passar desapercebut, si ets nouvingut i siguis com siguis, amable o caragirat, discret o tibat, però si a sobre segueixes lúltima moda de París i el primer dia que arribes et sent fornicar mig Trompet, la xafarderia se serveix afegint-hi tota la salsa de la salsera.»