"Lofici de cicerone diu Soldevila esdevé un noble ofici que té alguna semblança amb el de pintor i del poeta, amb el producer o el metteur en scène" i Xavier Trias, al pròleg, ens recorda que "aquest llibret posa de manifest que hi ha un esperit de Barcelona que perdura, que pesa, un esperit que no depèn de les modes ni de lestat dànim dels cronistes. És la Barcelona en què tots ens reconeixem, la que no ens hem dexplicar. Llegint Soldevila, Myself, ens trobem una Barcelona tan nostra com lactual."