En el text, s’hi desplega un seguit de situacions, sovint impregnades d’un humor subtil i profundament amarg, a través de les quals es manifesten la massificació de la societat, l’anul·lació de l’individu, la solitud, les realitats virtuals, el fetitxisme dels objectes, les relacions de poder...
En el pròleg que Feliu Formosa va escriure per al llibre de l’autor Naturalesa dels dies, es pot llegir: "Daví és un poeta que no defuig la reiteració obsessiva d’uns temes que ens donen el marc de la seva poesia; asfalt, túnels, rails, metro, andana, tram, murs, autopista, estació, ciment, trànsit, vorera, semàfor, bars, calçada, és a dir, llocs on el temps (un altre mot que apareix de manera reiterada) passa d’una manera inaferrable". Unes observacions que sens dubte també se’ns revelen a «Just en tombar per aquesta cantonada».
Los Vengadores Vs la Patrulla-x Prologo: el Fin de Generacion Hope
La Biblia de Wolverton
Leonard Cohen en España
No Hay Lugar como el Hogar