És possible parlar de «nacionalisme espanyol» o aquesta expressió encara és problemàtica? Com ha entès aquest nacionalisme la diversitat peninsular? Durant moltes dècades, quan l?estudi dels fenòmens nacionals i dels nacionalismes ja s?havia desenvolupat en el món acadèmic, l?expressió «nacionalisme espanyol» era vista amb suspicàcia, o simplement negada. El nacionalisme era un mal que patien els «altres», els nacionalismes «perifèrics» o alternatius. Els nacionalismes d?Estat sempre han negat les seues traces, han esborrat les seues empremtes i s?han presentat com a fórmules cíviques i constitucionals d?organització de la ciutadania, no com a discursos pròpiament nacionalistes. D?altra banda, la insistència en la debilitat o anomalia de la nació espanyola i del seu Estat ha portat els seus crítics a una notòria incomprensió d?un fenomen amb més capacitat d?acció del que podien sospitar. Des de fa dues dècades, però, aquest escenari ha canviat considerablement i, almenys en el món acadèmic, l?estudi del nacionalisme espanyol ja compta amb uns resultats sòlids, per bé que estem lluny d?haver esgotat les possibilitats d?anàlisi i, encara més, d?haver difós socialment aquests coneixements. Inventar la nació. Cultura i discursos nacionals a l?Espanya contemporània se situa en aquest solc i posa a l?abast del lector un conjunt de reflexions que incideixen en dimensions polítiques i culturals de l?estudi de la nació i el nacionalisme espanyols.