Des de l?experiència de la performance i la dansa, André Lepecki reprèn aquest concepte d?«idiorítmia» per descriure el moment de la trobada amb l?altre, un esdeveniment en què coincideixen la poètica, la política, l?art i l?ètica per fer possible una vida que valgui la pena de ser viscuda.
Com a resposta a la normativització i al gregarisme, Idiorítmia, o en l?esdeveniment d?una trobada reivindica la singularitat enfront de la individualitat neoliberal i ens convida a imaginar altres horitzons per a l?existència col·lectiva.