Toni Soler (Figueres, 1965) no té l'audàcia de Guifré el Pilós, ni l'atractiu físic de Jaume I, ni escriu tan bé com Bernat Desclot. Es va llicenciar en història contemporània, però amb notes discretes. Per això va buscar aixopluc a El Terrat, i es guanya la vida fent programes de televisió que, probablement, no passaran a la història (ni falta que fa).