En Miquel, Nada Bueno, és un poeta del carrer que sobreviu en una ciutat perifèrica i desencaixada rimant versos que canta a ritme de rap amb el seu amic Òscar. Tots dos volen actuar, gravar discos i sortir del fracàs a què la família, la falta de diners, els companys i els estudis inacabats ?el destí, en una paraula? els arrosseguen. Però les coses no són fàcils, ho diuen les seves cançons: «Això és un forat, / un cau». «Diuen que hi ha temps per tot / però jo sé que he de viure de pressa». Els Nada Bueno no volen sentir a parlar del futur, el volen ara.