?No podem acceptar certs caires d?algunes escenes grotesques en les quals resulten ridiculitzades i escarnides algunes manifestacions de la vida religiosa. Comprenem la difícil tasca que creava a l?autor un tema com el dels seu llibre, que arenca, dintre la vida real, d?una manifestació de llibertinatge vulgar i de l?explosió d?una irrefrenable sensualitat. Altres vegades també el lector es troba en la preplexitat de saber si l?autor parla seriosament o humorísticament en l?autodefensa que fa Càrol de la seva infidelitat conjugal. Evidentment, hi ha en el llibre fragments de sàtira contra certes idees bàsiques de la família cristiana que hem de condemnar categòricament?. Manuel de Montoliu, La veu, octubre 1933