Argumento de Glopades de Riu
Quan travessava el pont li havia semblat que la remor de les aigües li xiuxiuejava el seu destí. (.) Laire es va omplir duna olor intensa de riu. Aquella nit vaig sortir de laigua a poc a poc, com si el riu se menganxés a la pell per por de perdrem per sempre. Ja feia molt de temps que havia deixat que mengolís; però ara tenia un deute amb els meus. Aquell sol pensament em va fer riure. Un riure net, sense bombolles. Vaig passar descalça per damunt de les pedres. Notava el pes del cos, feixuc, però mentre enfilava el camí cap al poble em vaig fixar que els peus, humits, no deixaven cap rastre.0