Argumento de Formes Modernes de L"èpica: del Segle XVI Al Segle Xx
En lextens període comprès entre finals del segle XVI i començaments del segle XX, lèpica no va deixar de ser conreada pels poetes catalans, encara que fos en altres llengües; i, a més, la seva influència es va estendre fins a modalitats literàries diferents, com ara la tragèdia, i a altres arts, com ara lòpera. Fora de les obres de Verdaguer, però, el gènere encara compta amb escassa tradició destudi a casa nostra. Amb el volum Formes modernes de lèpica (del segle XVI al segle XX), format per sis ponències a càrrec despecialistes de diversos àmbits de la història cultural i literària catalana, lAula Carles Riba ha volgut impulsar la recerca sobre el conreu literari del gènere i també sobre les seves irradiacions al teatre i la música. Els treballs permeten al lector dacostar-se a la producció dautors com Joan Pujol, Bartomeu Tormo, Ramon Muns, Francesc Pelagi Briz, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Víctor Balaguer, i compositors com Felip Pedrell i Enric Morera, entre altres, que il·lustren amb claredat la pervivència i levolució de lèpica al llarg dels segles.0