Foc latent constitueix el retorn més sorprenent de la literatura catalana. Amb la seva primera novel·la i sent una desconeguda, Lluïsa Forrellad va guanyar el premi Nadal 1953, el més prestigiós en llengua castellana. Ara, més de cinquanta anys després, Angle Editorial publica la seva segona novel·la, amb la qual presenta les credencials per ocupar un lloc privilegiat en lescena literària catalana. La seva habilitat narrativa sens imposa amb una força extraordinària.
Foc latent narra laprenentatge vital de Pol Caselles orfe, pobre, fet a si mateix, la seva educació sentimental i el seu ascens en societat. I tot això en lèpoca més convulsa de Barcelona: una ciutat esquinçada per les bombes anarquistes, la lluita de classes, el catalanisme emergent i la confrontació religiosa, que culminarà en lesclat incendiari de la Setmana Tràgica. El món burgès dels personatges, ple de rituals i de secrets, patirà una sacsejada brutal.
Destinada a convertir-se en un clàssic modern, Foc latent és una obra magna, una recreació precisa duna societat i un temps, amb una riquesa de lèxic inusual, i lexpressió duna voluntat literària infatigable, que reapareix després de mig segle de creació fecunda i atzarosa.
Lluïsa Forrellad
Neix a Sabadell el 1927. Deixa els estudis de Medicina i treballa en un petit taller tèxtil familiar, feina que li permet tenir un bloc i una ploma per anotar temes i personatges. El 1948 és cofundadora del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima, amb la seva germana bessona Francesca. Rep premis dinterpretació i escriu dues peces de teatre, Dos razones i Regimiento de caza 43. Guanya el premi Nadal 1953 amb la novel·la Siempre en capilla, amb gran èxit de públic i de crítica, i sen fan múltiples edicions i traduccions. La popularitat es desferma i, en no poder satisfer lallau de peticions, la premsa lanomena lescriptora fantasma. Forrellad, infatigable, no deixa mai descriure i de reescriure durant els següents cinquanta-dos anys. Foc latent n'és la confirmació.