Em guio fins l?horitzó, la calma és present. Les onades avisen que la tempesta ha arribat a la seva fi i dóna pas als darrers plors. La sorra crema, no se sap si perquè el nou Sol el torra baix els seus filaments o perquè la cendra que cobreix la sorra blanca l?abraça. Sec amb els peus nus sobre la línia d?aigua, tot permetent que la tímida onada em mulli el cul. Aquí puc respirar per tornar a veure el meu blau, aquest que guia el meu destí.
El Discurso del Cómic
Autobiografía: Libro Uno