Contràriament al que és habitual en la major part d’estudis sobre religió publicats en el nostre context cultural, l’obra parteix d’un buidatge a fons dels textos sagrats de totes les tradicions: l’Alcorà hi té tan protagonisme com la Bíblia, i hi són molt citats els Vedes (hinduisme), la Bhagavad Gita (hinduisme), l’Adi Granth Sahib (sikhisme), el Daodejing (taoisme), els textos de Bahá’u’llah (Fe bahá’í), etc.
L’obra s’insereix en un camp fins ara poc cultivat: l’aproximació no confessional als fenòmens religiosos. Es tracta d’una obra fenomenològica i no pas teològica; és a dir, el que conté no és un estudi sobre Déu fet des d’una fe determinada, sinó un estudi sobre les religions (relació de la humanitat amb els déus) que no pressuposa ni promou en el lector cap mena de creença.
Sleepers
Mirai Nikki 04
Magos Humor Simpson 36. Viva La...¿gata?
El Niño Gusano