És la figura del pare la que aquí sha perdut en vida: el seu pensament, el seu caràcter, les seves creences, els seus anhels, desitjos, emocions, sentiments... A canvi daixò només queda un cos envellit i una memòria minvant, que esdevindrà inactiva.
Com un escandall, em poso a lextrem del cordill i, malgrat el caprici de les ones, determino la pregonesa de la teua memòria en un punt concordat.
Sovint la poesia, des del dolor més intens, pot llançar als quatre vents un crit fortíssim de consol i desperança, perquè el poeta sap omplir de paraules guaridores aquell tram íntim de dol que tots en algun moment passem.