Entre el desert i el cactus, que ha guanyat el VII Premi Joan Perucho Vila dAscó, remet, segons lautora: «la imatge de desolació que deixa la mort. La mort arrasa amb tot i el paisatge que queda és el del desert i el cactus com a símbol de la ferida, les punxes que portem clavades.»
Entre el desert i el cactus neix, gira, es basa i es rebel·la entorn de la mort de Salvador Iborra que, tot recordant un fragment de Bernardo Soares al Llibre del desassossec: «Vaig mirar-lo amb latenció, no ja distreta, que es presta a les coses, sinó definidora, que es presta als símbols», es converteix en el símbol duna jove i preparada, prometedora i moderna generació rompuda