Argumento de En L"horitzó de la Història Ibèrica. Pobles, Terres, Sobiranies (segles V-xv)
Encuadernación: Rústica con solapas
Colección: Recerca i pensament; 77
La irregular romanització de la península Ibèrica davant el perseverant arrelament de les formes més recalcitrants dindigenisme autòcton saccentuà més arran del procés de fragmentació regional i germànica de lúltima Antiguitat, mentre que lèpoca dels visigots només introduí una pàtina dhomologació cultural entre les elits dirigents, gràcies a lacció de bisbats, concilis i monestirs. La conquesta islàmica dissolgué aquells fonaments febles i dirigí els pobles i territoris hispànics sota una nova òrbita, molt més propensa a lOrient que a les transformacions socials iniciades a lEuropa de lalta Edat Mitjana. Aquesta situació dhegemonia andalusina donà lloc a un efecte inesperat amb el naixement dels primers nuclis muntanyesos de resistència. Després, la decadència interna del califat de Còrdova afavorí el desenvolupament daquella heterogeneïtat de regnes i comtats sota les diverses formes del feudalisme, que amb una vocació guerrera i expansiva feren créixer un control territorial privatiu sobre un al-Àndalus retràctil, malgrat la recepció contínua de nous contingents nord-africans. El resultat final fou leclosió dun planter de regnes cristians que rivalitzaren entre ells per aconseguir el predomini peninsular, fent possible la ignició des del segle XIII dun conjunt molt diferenciat de pobles, territoris i sobiranies, que a pesar del procés dacostament dinàstic encapçalat per les respectives monarquies no sestalvià el respecte a les identitats polítiques i jurídiques vigents, les quals van augmentar en els segles XIV i XV. Lorganització de les societats polítiques dels regnes, amb les corts, juntes, germandats, unions, diputacions i generalitats, però també amb lloctinències, governacions i audiències reials individualitzades, acabaren de dibuixar unes formes de govern pròpies en cada espai del complex mosaic ibèric. De fet, els Reis Catòlics, mitjançant la unió de les corones de Castella i Aragó, van reconèixer aquella herència tan carismàtica de lEdat Mitjana que significa encara avui lorigen més remot de les moltes identitats hispàniques.0