Els originals trobats, amb correccions del mateix autor, mostren la seva obsessió per aconseguir una prosa clara, vigorosa i lleugera alhora. A més, permeten resseguir la construcció dun univers literari propi amb ecos tant del gòtic del sud dels Estats Units com del cosmopolitisme de lest, profundament empàtic amb persones en certa manera marginals, en tot cas diferents. I així, en aquestes pàgines hi ha nens i vells solitaris, persones desarrelades i sobretot diversos retrats femenins molt matisats. Per damunt de tot, els primers contes de Capote evidencien de manera rotunda el seu talent.
«Per gaudir del gran estilista que va ser Capote cal recórrer als seus contes» (The New Yorker)
«Aquests contes no són especials només perquè ens permeten albirar un autor mentre troba la seva veu, o perquè hi entrelluquem pinzellades de futures obres mestres; també ho són perquè se sostenen com a delicioses vinyetes de les vides de personatges solitaris, fràgils i afligits» (Andrew Johnson, The Independent)