ELS HÒMENS PRIMER, SI ÉS HOME, I DESPRÉS LES DONES, I AL CONTRARI és un poemari que sorprèn pel seu estil i per la valentia, per la dosi agradable d'humor negre i la desimportància aparent dels temes tractats, que formen part del centre de l'univers des d'on l'autor es comunica amb el lector, i on els fets més quotidians es converteixen en qüestions veritables, antropològiques i existencials. Escrit amb un gran domini de la tècnica literària, l'autor juga amb el lector en un vaivé constant de complicitats, fins el punt que no li cal escriure el poema, i deixa que sigui el lector qui ho faci per ell. El títol i el poema final no tenen pèrdua.