La Laura té dinou anys i és anorèxica. Hospitalitzada al darrer estadi de la malaltia, necessita tres mesos de tancament absolut per donar vida a un cos que ha renunciat a viure. Tres mesos per vèncer la malaltia que la corrou gràcies a la trobada amb lúnic metge capaç dentendre el seu patiment. Tres mesos per intentar esbrinar els motius que lhan portat fins a aquest punt, enterrats en el més profund duna infantesa en la qual mai no va poder plorar.
Si a Res no soposa a la nit, Delphine de Vigan resseguia els passos de la bogeria materna que va marcar la seva infantesa, a Els dies sense fam sen fa ressò i, en una mena dexorcisme contra la malaltia, a partir de la seva pròpia història, tot i que transformant-la i reinventant-la, ens ofereix algunes claus de la seva experiència més personal i dolorosa.