Argumento de El Secreter de Nacre
En el segle XIX, ningú de la capital no pensava gaire en la gent que sobrevivia en un poblet abandonat enmig de les muntanyes. Fins i tot semblava que l'indret i els seus habitants no es mereixien que se'ls atorgués gaire atenció. Així pareixia que les vides que hi alenaven eren magres i insignificants i tan sols eren dignes de la indiferència. Però les aparences enganyen, perquè cada història humana, per petita que sembli, sempre ens amaga enigmes, secrets, aventures, que la fan interessant i única. I un d'aquests misteris és el que es posa a rodolar quan, una nit, en un palau de ciutat, s'hi reuneixen el comte de Forcabruna, don Arnau de Bronda, i l'arxiver de la catedral. Mentrestant, dins la mateixa fosca, la dama d'Auba i senyora de son Creus dorm a casa seva i en Rafel Bava i en Tomeu, el seu nebot, ho fan damunt la vella taverna. Cap d'ells no sap que les seves existències han caigut en un riu de mentides i traïcions, o en la perversa fosca d'una mina abandonada i plena de galeries. I és que, a les persones, tot el que hi ha en el món ens complica la vida: els altres, els amics i les muntanyes, i a res no podem ser indiferents... si no volem ser víctimes dels depredadors que s'amaguen entre les penombres.1