Allunyant-se de l'escola tradicional que considerava el Renaixement una eclosió gairebé miraculosa i aïllada, essencialment italiana i circumscrita a la història moderna, i un trencament respecte als models medievals culturals, Burke posa en context aquest període, en un moviment més orgànic, que assimila i incorpora els èxits i les innovacions de l'Edat Mitjana. Així, el professor Burke posa l'accent en el ressorgiment de les tradicions medievals i el procés d'adaptació creativa de les formes i valors clàssics als nous contextos culturals i socials, tant a Italià com a la resta d'Europa. Ens demostra també que el Renaixement, lluny de ser un fenomen de reproducció i recepció passiva, va adaptar-se en diferents fases de recepció als contextos culturals europeus, i va acabar integrant les diferències nacionals per a convertir-se en un moviment de signe europeu.