El pou i el pèndol és una de les narracions més intenses de Poe, un intent de graduar la tensió narrativa fins arribar a la pressió màxima sense que la trama rebente. Des del primer moment, el relat en primera persona implica el lector en els fets i el converteix en víctima dels terrors de la Inquisició. Però, més enllà de l?anècdota i de la tècnica, més enllà del terror literari, s?hi endevina l?amargor de la solitud, de la feblesa humana; el terror que implica la necessitat de decidir, la por a superar un horror que, sens dubte, en portarà un altre molt pitjor; l?angoixa de viure contra el temps impassible i contra el destí limitat per la mort.